Version catalane

ESPAGNE

Barcelona, Mai 2002

Josep Mª Jansà

Coordinador Mèdic d’AIS

Continguts doctrinals i control familiar, tensions en infants i adolescents relacionats amb situacions de manipulació psicològica

  1. Identificació del trastorn

En abordar el fenomen dels grups de manipulació psicològica, cal evitar les suposicions i els clissés que parteixen de determinats a priori, cercant la confirmació del trastorn i verificant tant les característiques i la dinàmica del grup, com la situació particular de l’afectat, en el context de la organització i en la seva estructura de relacions socials i familiars. Així, la consulta sobre un possible cas de trastorn de dependència grupal, derivat del contacte amb un grup de manipulació psicològica, no ha de determinar per part del terapeuta l’assumpció automàtica de l’existència d’aquest trastorn.

D’aquesta manera, a l’hora de definir el grau de vinculació i de dependència d’un infant, un adolescent o un jove a un grup de manipulació psicològica, cal observar fins a quin punt s’han produït un seguit de transformacions de la seva personalitat, descartant que puguin atribuir-se a altres causes relacionades amb l’etapa madurativa pròpia de l’edat o de les circumstàncies específiques de l’infant o l’adolescent.

  1. Alteracions generals del trastorn de dependència grupal

Els canvis de personalitat, identificats habitualment en el diagnòstic del trastorn de dependència grupal, podrien agrupar-se en les següents categories:

  1. Progressiu distanciament i aïllament de l’entorn aliè al grup i especialment dels sectors més crítics amb la nova adscripció.
  2. Pèrdua d’interès per les afeccions prèvies amb desplaçament de l’activitat habitual cap a la dedicació i grup.
  3. Tendència al discurs monotemàtic vinculat als continguts doctrinals del grup
  4. Canvis de caràcter radicals no relacionats amb etapes maduratives de la personalitat
  5. Ocultació de les activitats i dedicacions, amb la utilització sistemàtica de l’engany i la mentida, en una persona sense manifestacions prèvies d’aquestes conductes i sense que pugui atribuir-se a una altre causa (consum de drogues, joc patològic, rigidesa familiar, parella no acceptada per l’entorn familiar...)
  6. Canvis en l’aspecte, nivell de vida i presentació externes (vestit, imatge, consum, despesa…)
  7. Incapacitat per al raonament i la discussió sobre activitats i principis del grup, més enllà del apassionament acceptable en un adolescent que ha descobert alguna novetat.

La coincidència d’aquests factors, representaria un efecte multiplicatiu que incrementaria exponencialment les probabilitats d’identificació d’un trastorn de dependència grupal. Altrament cal 9insistir en la necessitat de descartar altres situacions que en alguns aspectes poden produir trastorns semblants. Tot i així, la confirmació sobre l’aparició d’aquests signes i símptomes tot i contribuir a respondre a la pregunta sobre el tipus d’organització al que s’ha adscrit el jove o adolescent, no elimina algunes de les dificultats per a discernir sobre l’existència d’altres trastorns concomitants. Això es deu, en bona mesura al fet que les fronteres del que és manipulatiu, sovint son força difuses.

  1. Alteracions específiques en la infància i adolescència

Les alteracions habituals en el trastorn de dependència grupal es manifesten amb algunes particularitats quan s’hi veuen implicats infants i adolescents. Algunes de les situacions més habituals vindrien definides en els següents supòsits.

Alguns dels exemples més clàssics d’aquesta situació vindrien il·lustrats pels fills de famílies vinculades a la Família de l’Amor o als dels Testimonis de Jehovà.

En el primer dels casos, l’exclusió del model educatiu vindria contrastada per la variabilitat d’infants i entorns atesa la gran mobilitat d’aquestes famílies. D’aquesta manera la curiositat inherent en els infants es mantindria oberta a l’exterior, amb el que la rigidesa d’alguns dels missatges que se’ls ofereixen des de la organització entraria amb contradicció amb altres estils de vida.

Cas 1: grup familiar de la família de l’Amor amb 8 fills de diverses parelles. Es realitza un estudi familiar arran d’un procés jurídic vinculat a una investigació sobre aquest grup. En l’anàlisi de la conducta psicològica dels infants destaca el desconeixement d’alguns elements habituals en les seves edats corresponents. Tot i així la seva capacitat d’adaptació al canvi i la captació d’estímuls externs estaria especialment estimulada. Es produiria aquí probablement una alternança de valors que no implicaria necessàriament la presència d’un trastorn de dependència grupal.

En els Testimonis de Jehovà la contradicció entre la dinàmica escolar i els patrons educatius rebuts en els entorns familiar i del grup, tot i comportar riscos en l’estabilitat psicològica dels infants i en l’aparició de trastorns i personalitats de tipus neuròtic, a mig termini sovint esdevé un estímul per a plantejar-se la sortida del grup.

Cas 2: Jove de 18 anys nascut en el sí d’una família de Testimonis de Jehovà. Durant els primers anys de la seva infància no s’identifiquen alteracions destacades i les dissonàncies escolars vindrien compensades per l’assumpció dels valors familiars. i del grup. A partir dels 16 anys es comença a plantejar algunes qüestions sobre el seu estil de vida, que es veuen incrementades en el moment en que manifesta el seu interès per estudiar biologia, relacionat amb el seu interès en la teoria de l’evolució. A partir de l’aprofundiment en aquests aspectes, abandona el grup fonamentant-se tant en les contradiccions doctrinals com amb l’estil de vida propi dels TJ que ja no el complau.

Aquest exemple (relacionat amb casos similars tractats des d’AIS) il·lustraria la hipòtesi que en el cas dels Testimonis de Jehovà i probablement en els d’altres grups amb infants nascuts en famílies d’adeptes, les probabilitats de recuperació i abandó del grup en arrivar a l’adolescència i la joventut, son més elevades que quan els adeptes s’han convertit en la vida adulta. Aquesta reflexió qüestionaria el plantejament de que un infant nascut en un context de manipulació psicològica, disposaria de poques possibilitats i recursos per viure al marge del grup.

Les consultes vinculades a aquestes situacions, son inferiors pel que fa a sol·licituds d’assistència terapèutica i quan es presenten, acostumen a ser els avis o altres familiars els qui plantegen demandes de custòdia dels menors. L’assessorament a oferir en aquests casos, dependrà del tipus de grup, de l’edat dels infants, de les proves disponibles respecte dels elements que poden resultar perjudicials pels infants i de la capacitat dels demandants.

En aquests situacions qui presenta la sol·licitud de tractament acostuma a ser, el membre de la parella extern a la organització, afegint-se a la problemàtica del trastorn de dependència el conflicte que es genera entre els pares. L’evolució d’aquestes situacions pot ser cap a la separació, l’abandó del grup per part de l’adepte o el manteniment d’una certa estabilitat si es poden cercar punts de convivència entre la parella. En aquests casos cal veure també el grau d’influència que arriba a exercir el membre del grup en els seus fills, essent necessari valorar les situacions següents:

Probablement es tracta d’una de les situacions més freqüents i característiques de

Cas 3: El març de 1999, la senyora Cristina S. sol·licita els serveis de l’equip terapèutic d’AIS, per consultar sobre la vinculació del seu marit a un grup de filosofia Budista. La senyora S. explica el deteriorament de la seva relació personal i de parella com a conseqüència d’aquesta adscripció i identifica diversos signes i símptomes característics d’un trastorn de dependència grupal. A partir d’aquesta primera informació i de comunicacions posteriors, acordem una entrevista familiar amb a la llar familiar que en principi compta amb el vist i plau de l’afectat. Un mes després la primera visita acudim al domicili del matrimoni on després d’un temps d’espera l’afectat truca per telèfon dient que no podrà assistir a l’entrevista amb el que s’acorda posposarla. La nova trobada no es produeix i després d’alguns contactes més amb la senyora S es perd el seguiment del cas.

El novembre de 2001 prèvia sol·licitud telefònica es presenten a la consulta terapèutica d’AIS, les senyora S i la seva germana que exposen la situació viscuda des dels nostres darrers contactes l’any 1999, explicant que finalment el matrimoni es va separar i manifestant que les relacions han estat molt conflictives i tenses fins que finalment l’estiu de 2001, ella amb els seus dos fills de 12 i 18 anys decideixen marxar a viure a una altres ciutat. En el decurs de l’entrevista expliquen que les relacions del fill de la parella amb el seu pare han estat molt conflictives i dolentes i que en l’actualitat és distant, tota vegada que el senyor R ha anat mantenint una relació més propera amb la filla de 13 anys. El motiu de la visita, se centra en que una vegada la nena havia iniciat el curs 2001-2002 en un altre centra d’ensenyament, aprofitant una de les visites del règim de cap de setmana el pare (que segons la mare "havia anat influenciant progressivament a la menor en el sentit que estaria millor amb ell") va inscriure la nena en un altre centre de la seva ciutat no tornant aquesta a casa de la mare.

Els elements clau del cas se centrarien en:

Aquest seria el supòsit clàssic en el que cal prendre en consideració els elements descrits a l’inici de l’escrit i algunes de les reflexions que es presenten a continuació.

  1. Grup estrany, canvi de conducta o grup de manipulació psicològica
  2. En relació amb el darrer punt de l’apartat anterior, quan un jove o un adolescent es vincula a una possible situació de manipulació psicològica, cal també reflexionar en que "el més rar", "el més estrany" "allò que resulta dissonant", analitzat des d’una escala de valors majoritària en un determinat context social, no té perquè ser necessàriament negatiu.

    Contràriament algunes organitzacions d’aparença i principis més propers als nostres referents culturals i socials, són més difícils de detectar i disposen de mecanismes de fàcil penetració en determinats grups d’infants, joves i adolescents. Un exemple d’aquesta situació s’observa a l’estat espanyol en clubs esportius, Col·legis majors i escoles de L’Opus Dei o d’altres organitzacions similars, que ofereixen atractius programes docents, de convivència i d’ esport per a nens, adolescents i joves, que sovint seran objecte de captació per part de la organització .

    Així, l’aparent tranquil·litat dels pares de que estan oferint una bona formació i una vida sana, als seus fills, afegit a la constatació dels models que els nois grans ofereixen als més petits, la disposició de bones instal·lacions per a practicar diferents disciplines esportives, la utilització de formes atentes i educades per part dels responsables del centre, per citar alguns dels elements característics d’ aquesta organització, genera una clima de confiança i seguretat.

    Amb això, cal transmetre que també en el cas dels grups de manipulació psicològica, resulta vàlida la premissa de que les aparences enganyen i que no tot el que té bon aspecte (segons la nostra escala de valors) és necessàriament bo ni que els grups de pitjor aspecte des del punt de vista dels pares han de ser nocius per definició. En aquest sentit s’ha plantejat en diverses ocasions si determinats grups punks, de skinheads o d’ oKupes, per citar algunes de les tendències o corrents més esteses en determinats sectors d’adolescents i joves, son organitzacions de manipulació psicològica.

    Una possible resposta vindria donada pel fet que conceptualment, la majoria d’aquests moviments formen part del que s’ha anomenat tribus urbanes, amb uns orígens, història i sistema de funcionament netament diferenciats dels de les sectes coercitives. Tot així cal tenir present que en determinades ocasions, a l’ empara d’algun d’aquests moviments, podria existir a més una estructura de manipulació psicològica, que acabés controlant la dinàmica de funcionament.

    D’altre banda, s’ ha pogut observar com algun dels grups amb plantejaments més violents i ideologies més reaccionàries, que al mateix temps es vinculaven a sectors coneguts del món dels esports de masses, eren els braços executors d’algunes sectes coercitives enquadrades en entorns ultra. En aquests contextos s’hi ubiquen també en ocasions alguns adolescents.

    Malgrat tot, cal tenir present que totes les grans religions, corrents de pensament, moviments culturals i filosòfics, sistemes de treball, escoles terapèutiques i en general, qualsevol motiu d’interès per algun sector de la societat, pot generar dinàmiques de manipulació psicològica. Essent per tant erroni associar el menys freqüent o el més allunyat de la normalitat, a la major probabilitat d’existència de grup de manipulació psicològica.

    Amb tot, els paràmetres amb els que cal avaluar la dependència grupal, s’enquadren en el marc dels símptomes i signes de les esferes psicològiques, afectives i de la conducta i no tant en la dels hàbits, les costums i l ‘escala de valors dels joves i adolescents.

    Malgrat tot, l’establiment dels límits i les fronteres entre aquests elements, pot resultar complex i més encara en el cas dels grups de manipulació psicològica que sistemàticament generen un tot indivisible entre doctrines, normes, creences, dret a la intimitat, obligacions col·lectives i tot el que conforma la personalitat i l’essència dels individus. L’èxit del procés es produirà quan l’adepte no disposi de sortides a la situació, sense alternatives o opcions que li permetin escapar de la manipulació i la dependència. Per aquest motiu, han de ser els pares, familiars i amics qui, relativitzant les seves preferències, valors i opcions personals, disposin de la capacitat de discriminar entre les situacions en les que es presenti un trastorn de dependència grupal, enfront a una situació en la que s’estigui fent ús de la llibertat d’elecció, independentment dels gustos i nivells de coincidència amb el que ha escollit el fill.

  3. Procés de discriminació, elements per al diagnòstic diferencial

Dins d’aquest procés de discerniment, cal plantejar algunes preguntes que contribuiran a determinar la probabilitat de que s’estigui assistint a un trastorn de dependència grupal.

  1. Com està la persona en relació a la seva etapa prèvia a la incorporació al grup en les esferes de l’afectivitat, emotivitat, comunicació, sinceritat, capacitat de diàleg… amb les persones que no pertanyen a la seva organització?
  2. Les respostes que ofereix el jove o adolescent a qüestions de diverses classes (aspectes doctrinals de la organització, normes o sistemes de conducta, objectius i plantejaments personals), en quina mida semblen pròpies o pel contrari s’intueixen com estereotipades o procedents d’un manual d’actuació?
  3. Quin ha estat el grau de ruptura amb els germans, amics o les persones que mantenien una relació més estreta amb ell o ella, a part del distanciament que s’hagi produït dels seus pares?
  4. En quina mesura s’observa que el jove o adolescent conserva les seves capacitats d’atenció i concentració o, si pel contrari amb freqüència sembla absent i absort en les seves pròpies disquisicions mentals?
  5. Fins a quin punt diria que l’afectat pren les seves pròpies decisions o si aquestes semblen predeterminades pel propi grup?.
  6. En quina mesura sembla que la persona no disposa del seu propi temps, no podent assumir compromisos per decisió pròpia o incomplint sistemàticament els adquirits prèviament degut a que entren en contradicció amb responsabilitats i tasques imposades des del grup?.
  7. Quina capacitat i nivell de resposta dona el jove a propostes plantejades des de fora del seu propi grup, com per exemple assistir a trobades de familiars o amics, realitzar activitats lúdiques o recreatives amb persones que no siguin del grup, discutir o debatre sobre temes d’interès general, etc.?.

Així, en analitzar les respostes a aquests plantejaments, malgrat que en molts dels casos pugui apreciar-se una coincidència entre les conductes observades en un adepte a una secta coercitiva i les que es manifesten en un adolescent o un jove que s’ha incorporat a determinats "grups dissonants" encara que no sectaris, han de cercar-se sempre com a element clau que permeti establir la diferència entre grup de manipulació i sistema no manipulatiu.

Malgrat tot, no s’ha d’oblidar que en ocasions aquesta pèrdua d’independència i autonomia personals poden no ser degudes a una estructura de grup més o menys organitzat, poguent observar-se en el sí de determinades famílies, en algunes relacions de parella, en determinats grups d’amics i en colles de companys de classe, de barri, o de qualsevol altre entorn. Amb tot, resulta evident que els grups de manipulació psicològica o sectes coercitives, no existeixen com a elements aïllats en l’espai i en el temps, sinó que són fruit de l’aplicació sistemàtica organitzada i controlada per persones que saben com manegar un element que és inherent a la naturalesa humana.

En definitiva, i malgrat el que s’acaba d’exposar, si bé acostuma a ser relativament senzill establir el diagnòstic diferencial entre dependència sectària i altres tipus de trastorns psico-emocionals, la major dificultat es planteja a l’hora de trobar una estratègia terapèutica eficaç que permeti resoldre el problema. D’aquesta manera cal requerir als pares, familiars i amics implicats en la resolució del problema, la necessitat d’emprar la constància i la paciència com a pilars bàsics per mantenir la relació i la comunicació amb l’afectat.

D’aquesta manera, en la recerca d’una solució a aquest tipus de problemes, quina sigui la seva naturalesa, les conductes a seguir per part dels pares i de les persones més properes, hauran de centrar-se en l’evitació dels enfrontaments, en la mesura que les discussions i els conflictes (independentment de les raons que els sustentin) acostumen a incrementar el distanciament i a disminuir els nivells de comunicació. Malauradament, no hi ha fórmules magistrals que permetin aconseguir una ràpida resolució del problema, una vegada que s’ha instaurat el trastorn, essent una vegada més la detecció precoç i la prevenció el millor dels tractaments.

__________